Rescat a Gargantua cave ( i 3a Part)

Continuació...

Els primers metres de la cavitat son un seguit de rampes i galeries horitzontals que van davallant mica a mica. Al cap d’uns minuts arribem a una gran sala il·luminada pel llum que entra per una altra boca. A partir d’aquí s’obre una llarga galeria que connecta amb una nova sala, tot plegat superant els 100m de llarg i essent una de les sales més grans de Canadà.

Al final d’aquesta trobem un grup de gent treballant en la instal·lació de la cavitat. No tenen gaire clar què han de fer i restem a l’espera tot  començant a prendre imatges. Ens trobem damunt un petit ressalt que comunica amb la capçalera del pou de 20m. Per sota nostre puc veure com maneguen cordes i equipament.

Al cap d’una estona estan preparats per fer baixar la llitera, pel que demano poder baixar primer per prendre bones imatges. Davallo el ressalt i m’acosto a la capçalera on en Jeremy està a punt de fer baixar l’andròmina. M’instal·lo a la corda tot comprovant que sols va fixada en un punt: unes grosses cadenes clavades al sostre. Li dic a en Jeremy que aquella instal·lació li falta alguna cosa per al meu gust, i ell contesta sorprès, com no entenent de què parlo. Baixo una mica més i comprovo que la corda frega estrepitosament a la paret en un angle de quasi 90 graus. En Jeremy continua parlant de la instal·lació, mentre que penso: És igual, si em mato no serà per allò...

Un cop a la base del pou (sà i estalvi) fan baixar la llitera. Darrera meu baixarà el fotògraf i demés personal. Sembla ser que hi ha un petit canvi de plans i que per motius de temps el rescat es farà des d’allí i no des del segon pou com estava previst.

Avisen a l’equip de la “víctima” i comencen a pujar. Finalment els trobem en una galeria a pocs metres de la base de pou. Comença el rescat.

Un cop la llitera es a lloc col·loquen la víctima dintre ben coberta amb mantes. Sembla més aviat una llitera per rescats de muntanya o neu que per a rescats a cavitats. La víctima va lligada amb cintes ja que la llitera no té un sistema de subjecció propi.

Amb un tres i no res s’han plantat allí un munt de persones, caldran forces braços ja que la llitera cal ser transportarà a les espatlles un bon tros. Comença el moviment de la estructura fins a la base del pou. Cal superar un petit ressalt que passen a costa de força bruta. Em sona que a Catalunya no ho fem així, bàsicament perquè si el ferit ho estigues realment, no es podria moure amb aquella facilitat.

A la base del pou cal esperar uns minuts a que acabin d’instal·lar. Un cop fet,  es revisa  que el pacient estigui ben fixat i se’l assegura directament a la corda. La llitera puja lentament mentre  la Bàrbara va pujant paral·lelament controlant el moviment. En diversos punts, la llitera va tocant la paret d’una manera poc Professional, ja que s’està utilitzant la mateixa instal·lació que per baixar i pujar

La llitera ha pujat satisfactòriament el pou i ara comença el tros pla fins a la sortida. L’equip es pren un descans, recuperem forces picant quatre coses i alimentem una mica la “víctima” que s’està avorrint com una ostra. Al cap d’uns minuts tothom s’organitza per a transportar la llitera. Del no res ha aparegut un tipus que està dirigint el personal de manera quasi militar, va donant ordres a tort i a dret i tothom  li fa cas immediatament. Ordena fer cadena i la llitera comença a moure’s.

Alguns no entenem ben bé el perquè fer cadena, als ressalts té la seva lògica, però als llocs plans resulta molt més ràpid i eficient portar la llitera entre sis. Amb tot això el transport va avançant, i ens aproximem a la sortida.

El “sergent” ha decidit que per posar una mica de “salsa” al rescat enlloc de sortir per la galeria principal ho farem per una gatera paral·lela. Tothom fa cas al instant i canvia el rumb d’ascens. Ara som en una galeria estreta amb un pas empipador, passo davant per poder prendre imatges preguntant-me si la llitera passarà per aquí.

L’operació necessita forces minuts de proves, el pas es realment estret i ja m’imagino què passaria si l’estructura es quedés encallada. Però ho aconsegueixen, i a costa de força bruta retornem de nou a la galeria principal, i a la sortida.

Tothom es felicita i comencen a recollir ràpidament el material, la veritat es  que ara fa un fred que pela.

Dues hores més tard soc al Camp caves escalfant-me al foc i esbrinant com funcionen les racions militars autoescalfables. Està nevant lleument.  Poso una mica d’aigua a la bossa amb el reactiu i hi afegeixo el paquet amb l’àpat. L’aigua comença a bullir instantàniament i s’està així durant 20 minuts!, passat el temps em puc menjar ben calent un plat de pollastre amb verdures, lasanya o pasta. Cal dir que resulta extremadament pràctic.

Tornada

L’endemà al matí recollim la tenda i ens disposem a tornar a la civilització, un cop més el fantàstic dispositiu de transport fa que tinguem cotxes a la nostra disposició per a la tornada i arribem al camp base on haurem d’omplir una extensa enquesta i , si volem, assistir al debriefing. La Bàrbara i jo però, decidim que ja n’hem tingut prou i marxem cap a recuperar forces anant a menjar el plat típic nord-americà per excel·lència: Hamburguesa amb patates fregides.

Conclusió

Tot i que es nota que falten alguns coneixements importants d’espeleologia (més de la meitat dels participants no son espeleòlegs) l’objectiu de l’esdeveniment es aprendre i practicar, i sincerament crec que es compleix a la perfecció. Resulta sorprenent l’organització quasi militar que duen a terme, controlant en tot moment on és cadascú, i prenent-s’ho molt sèriament, cosa que contrasta amb el “poc seriosos” que som de vegades els espeleòlegs.

Però aquesta organització ha permès que mai ens falti de res, sempre hi havia algun membre de la organització per si necessitaves quelcom , i sempre sabies on havies d’estar.

Estic convençut que amb els propers anys aconseguiran creat un eficient grup de rescat, potser algú els hi haurà d’ensenyar a instal·lar... però bé, per alguna cosa es comença.

 - - -

A continuació podeu veure un fragment del vídeo enregistrat, en que es pot veure com es puja la víctima pel pou. La resta del video encara es troba en procés d'edició.