Continuació...
Els primers
metres de la cavitat son un seguit de rampes i galeries horitzontals que van
davallant mica a mica. Al cap d’uns minuts arribem a una gran sala il·luminada
pel llum que entra per una altra boca. A partir d’aquí s’obre una llarga
galeria que connecta amb una nova sala, tot plegat superant els 100m de llarg i
essent una de les sales més grans de Canadà.
Al final
d’aquesta trobem un grup de gent treballant en la instal·lació de la cavitat.
No tenen gaire clar què han de fer i restem a l’espera tot començant a prendre imatges. Ens trobem
damunt un petit ressalt que comunica amb la capçalera del pou de 20m. Per sota
nostre puc veure com maneguen cordes i equipament.
Al cap d’una
estona estan preparats per fer baixar la llitera, pel que demano poder baixar
primer per prendre bones imatges. Davallo el ressalt i m’acosto a la capçalera
on en Jeremy està a punt de fer baixar l’andròmina. M’instal·lo a la corda tot comprovant
que sols va fixada en un punt: unes grosses cadenes clavades al sostre. Li dic
a en Jeremy que aquella instal·lació li falta alguna cosa per al meu gust, i
ell contesta sorprès, com no entenent de què parlo. Baixo una mica més i comprovo
que la corda frega estrepitosament a la paret en un angle de quasi 90 graus. En
Jeremy continua parlant de la instal·lació, mentre que penso: És igual, si em
mato no serà per allò...
Un cop a la base
del pou (sà i estalvi) fan baixar la llitera. Darrera meu baixarà el fotògraf i
demés personal. Sembla ser que hi ha un petit canvi de plans i que per motius
de temps el rescat es farà des d’allí i no des del segon pou com estava
previst.
Avisen a l’equip
de la “víctima” i comencen a pujar. Finalment els trobem en una galeria a pocs
metres de la base de pou. Comença el rescat.
Un cop la llitera
es a lloc col·loquen la víctima dintre ben coberta amb mantes. Sembla més aviat
una llitera per rescats de muntanya o neu que per a rescats a cavitats. La
víctima va lligada amb cintes ja que la llitera no té un sistema de subjecció
propi.
Amb un tres i no
res s’han plantat allí un munt de persones, caldran forces braços ja que la
llitera cal ser transportarà a les espatlles un bon tros. Comença el moviment
de la estructura fins a la base del pou. Cal superar un petit ressalt que
passen a costa de força bruta. Em sona que a Catalunya no ho fem així,
bàsicament perquè si el ferit ho estigues realment, no es podria moure amb
aquella facilitat.
A la base del pou
cal esperar uns minuts a que acabin d’instal·lar. Un cop fet, es revisa
que el pacient estigui ben fixat i se’l assegura directament a la corda.
La llitera puja lentament mentre la
Bàrbara va pujant paral·lelament controlant el moviment. En diversos punts, la
llitera va tocant la paret d’una manera poc Professional, ja que s’està
utilitzant la mateixa instal·lació que per baixar i pujar
La llitera ha
pujat satisfactòriament el pou i ara comença el tros pla fins a la sortida. L’equip
es pren un descans, recuperem forces picant quatre coses i alimentem una mica
la “víctima” que s’està avorrint com una ostra. Al cap d’uns minuts tothom s’organitza
per a transportar la llitera. Del no res ha aparegut un tipus que està dirigint
el personal de manera quasi militar, va donant ordres a tort i a dret i
tothom li fa cas immediatament. Ordena
fer cadena i la llitera comença a moure’s.
Alguns no entenem
ben bé el perquè fer cadena, als ressalts té la seva lògica, però als llocs
plans resulta molt més ràpid i eficient portar la llitera entre sis. Amb tot
això el transport va avançant, i ens aproximem a la sortida.
El “sergent” ha
decidit que per posar una mica de “salsa” al rescat enlloc de sortir per la
galeria principal ho farem per una gatera paral·lela. Tothom fa cas al instant
i canvia el rumb d’ascens. Ara som en una galeria estreta amb un pas empipador,
passo davant per poder prendre imatges preguntant-me si la llitera passarà per
aquí.
L’operació
necessita forces minuts de proves, el pas es realment estret i ja m’imagino què
passaria si l’estructura es quedés encallada. Però ho aconsegueixen, i a costa
de força bruta retornem de nou a la galeria principal, i a la sortida.
Tothom es
felicita i comencen a recollir ràpidament el material, la veritat es que ara fa un fred que pela.
Dues hores més
tard soc al Camp caves escalfant-me al foc i esbrinant com funcionen les
racions militars autoescalfables. Està nevant lleument. Poso una mica d’aigua a la bossa amb el reactiu
i hi afegeixo el paquet amb l’àpat. L’aigua comença a bullir instantàniament i
s’està així durant 20 minuts!, passat el temps em puc menjar ben calent un plat
de pollastre amb verdures, lasanya o pasta. Cal dir que resulta extremadament
pràctic.
Tornada
L’endemà al matí
recollim la tenda i ens disposem a tornar a la civilització, un cop més el
fantàstic dispositiu de transport fa que tinguem cotxes a la nostra disposició
per a la tornada i arribem al camp base on haurem d’omplir una extensa enquesta
i , si volem, assistir al debriefing. La Bàrbara i jo però, decidim que ja n’hem
tingut prou i marxem cap a recuperar forces anant a menjar el plat típic
nord-americà per excel·lència: Hamburguesa amb patates fregides.
Conclusió
Tot i que es nota
que falten alguns coneixements importants d’espeleologia (més de la meitat dels
participants no son espeleòlegs) l’objectiu de l’esdeveniment es aprendre i
practicar, i sincerament crec que es compleix a la perfecció. Resulta
sorprenent l’organització quasi militar que duen a terme, controlant en tot
moment on és cadascú, i prenent-s’ho molt sèriament, cosa que contrasta amb el “poc
seriosos” que som de vegades els espeleòlegs.
Però aquesta
organització ha permès que mai ens falti de res, sempre hi havia algun membre
de la organització per si necessitaves quelcom , i sempre sabies on havies d’estar.
Estic convençut
que amb els propers anys aconseguiran creat un eficient grup de rescat, potser
algú els hi haurà d’ensenyar a instal·lar... però bé, per alguna cosa es comença.
- - -
A continuació
podeu veure un fragment del vídeo enregistrat, en que es pot veure com es puja la víctima pel pou. La resta del video encara es troba en procés d'edició.
