Heavy Breather System

El Heavy Breather System, es un sistema format principalment per dues cavitats: Heavy Breather i Pachidream, de -500 I 282 metres respectivament. Aquestes Cavitats es troben situades a zona coneguda com a Mount Doupe, al sud-est de la Columbia Britànica i molt a prop de la frontera nord dels Estats Units.

Els darrers anys aquest massís calcari ha estat molt freqüentat per espeleòlegs degut a les nombroses troballes i possibilitats del  sistema. L’estiu del 2010, un grup format per membres de l’Alberta Speleological Society, van aconseguir connectar les dues cavitats a través d’una estreta galeria. Aquesta troballa va significar que el sistema resultant de la unió tingués una profunditat total de 653 metres, situant-se en el primer lloc de profunditat en el rànquing de cavitats a Canadà, títol que encara té avui dia.

Aquesta gesta va tenir bastant ressò en els mitjans de comunicació locals, sent una important font de motivació de cara als futurs treballs a la zona. Tot i la importància mediàtica de la troballa, aquesta no va ser cap sorpresa, doncs ja feia anys que es buscava una connexió degut a que les topografies de les cavitats estaven separades per poques desenes de metres en alguns punts.

Avui dia les exploracions es concentren en els punts més baixos d’aquestes dues cavitats, i també d’una tercera que té 300m de profunditat. Allí les cavitats són actives i amb força aigua, però el fet de no haver arribat encara al nivell freàtic manté altes les expectatives.

Camí cap al Mt. Doupe

La zona d’exploració està a unes cinc hores en cotxe des de Calgary, cal atravessar el Crowsnest Pass i d’allí arribar al poble de Fernie, des d’on agafarem una pista que fa... atenció... 60km!

No cal dir que el lloc es troba literalment a la quinta forca, lluny de tota civilització i enmig d’un paisatge de boscos densos i amples valls. Els darrers quilòmetres estan en molt mal estat i requereixen vehicles tot terrenys.

Al final del camí arribem a una petita explanada on s’instal·la el campament. Com ja és habitual, es compta amb una bona foguera pels moments de germanor, i fins hi tot han construït un confortable wàter on hom hi té a disposició les topografies de la zona per entretenir-se mentre fa la feina. En definitiva un lloc confortable per acampar tot i que amb altes possibilitats de trobar-se amb óssos i altres bestioles.

Començant el dia.

El nostre grup arriba de bon matí al  campament, em retrobo amb cares conegudes del club i ens disposem a muntar les nostres tendes. Tot i que la intenció era arribar el dia abans al vespre, un imprevist a la carretera va fer que es fes tard i acabéssim perduts en algun punt de la llarga pista, així que vam decidir acampar pel camí. 

Tot just arribem la Andrea ens prepara un potent esmorzar a base d’ous i “tortillas” mexicanes, mentre que algú altre fa conya dient que això de cuinar per a tots ho ha après veient la pel.licula Explorant l’S1.

Preparant-se per l'exploració. Al centre, l'estreta entrada.

Al cap d’un parell d’hores estem a punt per emprendre la marxa cap a la cavitat. En total som 10 membres i farem 3 grups, jo estaré amb en Jessie, la Bàrbara i en Jered. Però no entrarem al sistema principal, sinó que visitarem una tercera cavitat on en Jessie vol explorar unes galeries. Aquesta cavitat coneguda com a Tripartight (res a veure amb tripartit) té una profunditat d’uns 300 metres i va ser descoberta el 2003. Tot i la proximitat amb els altres dos avencs del sistema, encara no s’hi ha trobat cap connexió.

Tripartight

Per arribar a la zona de cavitats caminem mitja hora pel bosc fins a arribar a un bonic llac que dona accés a la zona càrstica, a partir d’aquí guanyem alçada  a través de prats fins a una zona rocosa de la vall  envoltada de cims. Una esquerda a terra es l’accés a la cova. Els primers metres son arrossegats i amb algun pas horitzontal compromès, no en va, el nom de Tripartight ja suggereix quelcom estret. Superat el pas arribem a una rampa de blocs que dona pas al primer pou de 15 metres.

La Bàrbara superant un meandre.

La cavitat esta instal·lada permanentment, així que cal revisar les cordes a mesura que anem baixant. La major part de la progressió es horitzontal i va resseguint un típic meandre, amb els habituals passos esfondrats, per oposició i els diferents nivells en els que no saps mai si per dalt o per baix. És una cavitat bastant freda i té una semblança extraordinària amb Arañonera, en alguns moments em sembla estar explorant la Galeria del Eclipsi, activitat que duia a terme feia exactament un any.  Però la cavitat fa un canvi radical quan arribem a la capçalera del tercer pou. Es tracta del pou de 88. 

Aquest pou, amb una forma pràcticament cilíndrica és espectacular, en Jesse baixa el primer i l’il·lumina des de la base,  fet que encara provoca més impressió al veure’n les dimensions. Afortunadament es troba ben instal·lat, amb nombrosos fraccionaments i desviadors, l’únic inconvenient és  l’aigua que es precipita pel mateix  i que es inevitable en algun dels fraccionaments quedant ben moll.

La mitja hora d’espera a la base m’ha fet agafar fred, i a sobre tinc els peus completament molls. A partir d’aquí la cavitat és activa, i circula un bon cabdal d’aigua pels nostres peus. Davallem un parell de ressalts seguint l’estret meandre  fins a un altre pou de 20 metres. A partir d’aquí  començo a notar els efectes del fred i el cansament, la gran quantitat d'aigua ens fa pantejar si cotinuar. Estem a -200 metres.

En Jered fent un descans

Finalment decidim que en Jered tornarà amb mi mentre que la Bàrbara (que és una màquina) i en Jesse intentaran seguir fins al fons.

La pujada esdevé sense contratemps i arribem tot just a temps per a contemplar els darrers rajos de sol. Mentre en Jered decideix de fer una mica de prospecció jo torno cap al campament per posar-me roba seca. Durant tot el trajecte no puc evitar estar amb màxima alerta, anar sol per aquests boscos no és bona idea, les possibilitats de trobar-te amb un ós, llops o algun altre animal són molt altes.

Dues hores més tard tothom està sa i estalvi al campament i jo m’estic menjant un hot-dog fet a la brasa de la gran foguera que ens escalfa,hi ha un cel estrellat esplèndid. I un cop més comença la festa... que evidentment no acabarà fins que s’esgotin les cerveses...