El Heavy Breather
System, es un sistema format principalment per dues cavitats: Heavy Breather i
Pachidream, de -500 I 282 metres respectivament. Aquestes Cavitats es troben
situades a zona coneguda com a Mount Doupe, al sud-est de la Columbia Britànica
i molt a prop de la frontera nord dels Estats Units.
Els darrers anys
aquest massís calcari ha estat molt freqüentat per espeleòlegs degut a les
nombroses troballes i possibilitats del
sistema. L’estiu del 2010,
un grup format per membres de l’Alberta Speleological Society, van aconseguir
connectar les dues cavitats a través d’una estreta galeria. Aquesta troballa va
significar que el sistema resultant de la unió tingués una profunditat total de
653 metres, situant-se en el primer lloc de profunditat en el rànquing de
cavitats a Canadà, títol que encara té avui dia.
Aquesta gesta va
tenir bastant ressò en els mitjans de comunicació locals, sent una important
font de motivació de cara als futurs treballs a la zona. Tot i la
importància mediàtica de la troballa, aquesta no va ser cap sorpresa, doncs ja
feia anys que es buscava una connexió degut a que les topografies de les
cavitats estaven separades per poques desenes de metres en alguns punts.
Avui dia les
exploracions es concentren en els punts més baixos d’aquestes dues cavitats, i també d’una
tercera que té 300m de profunditat. Allí les cavitats són actives i amb
força aigua, però el fet de no haver arribat encara al nivell freàtic manté
altes les expectatives.
Camí cap al Mt.
Doupe
La zona d’exploració
està a unes cinc hores en cotxe des de Calgary, cal atravessar el Crowsnest Pass i d’allí arribar al poble de Fernie, des d’on agafarem una pista que fa...
atenció... 60km!
No cal dir que el
lloc es troba literalment a la quinta forca, lluny de tota civilització i enmig
d’un paisatge de boscos densos i amples valls. Els darrers quilòmetres estan en
molt mal estat i requereixen vehicles
tot terrenys.
Al final del camí
arribem a una petita explanada on s’instal·la el campament. Com ja és habitual,
es compta amb una bona foguera pels moments de germanor, i fins hi tot han construït
un confortable wàter on hom hi té a disposició les topografies de la zona per
entretenir-se mentre fa la feina. En definitiva un lloc confortable per acampar
tot i que amb altes possibilitats de trobar-se amb óssos i altres bestioles.
Començant el dia.
El nostre grup
arriba de bon matí al campament, em
retrobo amb cares conegudes del club i ens disposem a muntar les nostres
tendes. Tot i que la intenció era arribar el dia abans al vespre, un imprevist
a la carretera va fer que es fes tard i acabéssim perduts en algun punt de la
llarga pista, així que vam decidir acampar pel camí.
Tot just arribem la Andrea
ens prepara un potent esmorzar a base d’ous i “tortillas” mexicanes, mentre que
algú altre fa conya dient que això de cuinar per a tots ho ha après veient la
pel.licula Explorant l’S1.
 |
Preparant-se per l'exploració. Al centre, l'estreta entrada. |
Al cap d’un
parell d’hores estem a punt per emprendre la marxa cap a la cavitat. En total
som 10 membres i farem 3 grups, jo estaré amb en Jessie, la Bàrbara i en Jered.
Però no entrarem al sistema principal, sinó que visitarem una tercera cavitat on en Jessie vol explorar unes galeries. Aquesta cavitat coneguda com a
Tripartight (res a veure amb tripartit) té una profunditat d’uns 300 metres i
va ser descoberta el 2003. Tot i la proximitat amb els altres dos avencs del
sistema, encara no s’hi ha trobat cap connexió.
Tripartight
Per arribar a la
zona de cavitats caminem mitja hora pel bosc fins a arribar a un bonic llac que
dona accés a la zona càrstica, a partir d’aquí guanyem alçada a través de prats fins a una zona rocosa de la
vall envoltada de cims. Una esquerda a
terra es l’accés a la cova. Els primers
metres son arrossegats i amb algun pas horitzontal compromès, no en va, el nom
de Tripartight ja suggereix quelcom estret. Superat el pas arribem a una rampa
de blocs que dona pas al primer pou de 15 metres.
 |
La Bàrbara superant un meandre. |
La cavitat esta instal·lada
permanentment, així que cal revisar les cordes a mesura que anem baixant. La
major part de la progressió es horitzontal i va resseguint un típic meandre,
amb els habituals passos esfondrats, per oposició i els diferents nivells en
els que no saps mai si per dalt o per baix. És una cavitat bastant freda i té
una semblança extraordinària amb Arañonera, en alguns moments em sembla estar
explorant la Galeria del Eclipsi, activitat que duia a terme feia exactament un
any. Però la cavitat fa un canvi radical
quan arribem a la capçalera del tercer pou. Es tracta del pou de 88.
Aquest pou, amb
una forma pràcticament cilíndrica és espectacular, en Jesse baixa el primer i l’il·lumina
des de la base, fet que encara provoca
més impressió al veure’n les dimensions. Afortunadament es troba ben instal·lat,
amb nombrosos fraccionaments i desviadors, l’únic inconvenient és l’aigua que es precipita pel mateix i que es inevitable en algun dels
fraccionaments quedant ben moll.
La mitja hora d’espera
a la base m’ha fet agafar fred, i a sobre tinc els peus completament molls. A
partir d’aquí la cavitat és activa, i circula un bon cabdal d’aigua pels
nostres peus. Davallem un parell de ressalts seguint l’estret meandre fins a un altre pou de 20 metres. A partir d’aquí començo a notar els efectes del fred i el
cansament, la gran quantitat d'aigua ens fa pantejar si cotinuar. Estem a -200 metres.
 |
En Jered fent un descans |
Finalment decidim que en Jered tornarà
amb mi mentre que la Bàrbara (que és una màquina) i en Jesse intentaran seguir fins al
fons.
La pujada esdevé
sense contratemps i arribem tot just a temps per a contemplar els darrers rajos
de sol. Mentre en Jered decideix de fer una mica de prospecció jo torno cap al campament per posar-me roba seca. Durant tot el trajecte no puc evitar estar amb màxima alerta, anar sol per aquests
boscos no és bona idea, les possibilitats de trobar-te amb un ós, llops o algun
altre animal són molt altes.
Dues hores més
tard tothom està sa i estalvi al campament i jo m’estic menjant un hot-dog fet
a la brasa de la gran foguera que ens escalfa,hi ha un cel estrellat esplèndid. I un cop més comença
la festa... que evidentment no acabarà fins que s’esgotin les cerveses...