Durant el temps en que tots els llums eren encesos era possible, a ull nu, veure completament la bòveda de la sala i fer-se una idea exacta de les dimensions. En canvi a vista de càmera es feia molt més difícil percebre els mateixos detalls.
Bé, espero que tot aquest recull d’observacions pugui servir per a qui es vulgui aventurar en una il•luminació d’aquestes característiques. Conscient que segurament m'he deixat moltes coses al tinter, no vull acabar sense citar el reportatge que va fer una televisió japonesa en unes cavitats de Malàisia en el que s’il•lumina una sala de grans dimensions utilitzant un generador exterior i una estesa de cables considerable. El vídeo titulat: Malasya The Mistery of the Great Cave, es un llarg documental en que es realitzen diferents exploracions per uns espeleòlegs asiàtics. En la part final ens ensenyen amb tot tipus de detall com porten a terme la il•luminació.
De tota manera el tema d’aquest posteig no serà la fotografia de grans sales, sinó la gravació en vídeo a les grans sales. I el primer que ve a la ment, és que els potents flaixos no ens serviran per a res, ja que necessitem llum constant per a poder prendre imatges, i a sobre aquesta llum necessita (al igual que la fotografia) una mínima intensitat per a enregistrar les imatges correctament.
El Maig de 2001 una expedició de 30 persones es disposaven a il.luminar la Verna, es tractava de rodar en video l’esmentada sala amb l’objectiu d’incloure les imatges dins el documental “Spelaion. La natura no s’acaba damunt la terra” que s’estava realitzant aleshores.
Un cop mes remuntem la tartera cap a l’estreta boca, ens equipem i comencem el descens. Al haver passat varies vegades per les estretors ja coneixem com hem de realitzar cada pas i la progressió s’efectua amb més lleugeresa que els primers dies. Sense incidents arribem al pou que es va quedar pendent de canviar-ne la corda, aquest cop tenim tot el que falta, taladro, broques i espitador, així doncs l’Andriy no dubta en posar nous anclatges i retirar la vella corda. L’operació porta força temps i l’espera ens fa agafar una mica de fred, però aquest esforç ens permetrà superar l’obstacle amb més seguretat, cosa que agraïm tot l’equip.
De sobte sentim uns crits provinents del fons de la galeria, pregunto si es per allà, lamentablement em responen afirmativament, així que no em queda més remei que continuar. Al cap d’una vintena de metres un gir sobtat a la galeria permet avançar amb més facilitat, uns metres més i trobo un ressalt de dos metres, a baix m’esperen l’Andriy i la Nastya.
Fa uns dies, i després de fer una visita al conegut avenc de Can Sadurní, decidirem d’apropar-nos a veure les boques dels avencs de les alzines. Feia anys que no m’acostava aquesta zona, en concret des del 2004.
Al dirigir-nos a l'avenc de les alzines ens va sorprendre la imponent excavació que s'ha realitzat al seu voltant. Un forat de varis metres de fondària i una amplada considerable es troba situat tocant a una de les boques. A més aquesta excavació ha estat feta clarament amb algun tipus d’excavadora que ha traçat un camí fins a la boca.
Com ja s'havia difós i publicat en altres blocs, en la dolina d'aquests avencs s'hi havien fet excavacions arqueològiques, però no pensavem que un cop finalitzades, es deixés l'entorn en un estat tan lamentable, ple de deixalles i restes de l'obra.
Aprofitant la visita vam realitzar un petit video del lloc, crec que sobren les paraules:
Afortunadament les tempestes passen ràpidament i ben aviat gaudim d’una treva per assecar-nos, tot l’equip ha tornat al campament i ens disposem a preparar el sopar. La cuina està instal•lada en una escletxa que també serveix de petit rebost. Un sol apagat s’entreveu a través dels núvols amenaçadors. Aquesta nit aigua.
El Foratón es una boca d’uns 10 metres de diàmetre ubicada en una zona plena de cingles i penya-segats, la vista es espectacular i tot el grup gaudim d’una estupenda posta de sol. Per aquest punt es per on teòricament haurien d’entrar els espeleòlegs que volguessin realitzar aquesta monumental travessa, encara que sembli mentida aquesta gesta ja ha estat realitzada, requerint, això si, un entrenament i preparació psicològica considerable, ja que no només consisteix a baixar, sinó que també cal remuntar en nombroses ocasions fins a 300 metres de pous.
L’acció ha tingut tan mala fortuna que el cargol trencat ha quedat dins, l’spit ha quedat inutilitzat de la mateixa manera que ho ha fet l’aparell, que necessitarà un recanvi. Aquesta situació ens impedirà col•locar cap mes spit en tot el dia d’avui. Però no ens rendirem tan fàcilment, afortunadament un ferm natural farà la mateixa funció. Haurem d’aprofitar els anclatges antics, per tant enlloc de substituir la corda la doblarem, obrir els mosquetons resulta impossible. Després d’una hora de maniobres, corda a munt i avall, i desfer mitja dotzena d’embolics he aconseguit l’objectiu: El passamà ja es segur.
Quan el sol comença a apretar enfilem la empinada tartera fins a la boca, el descens dels pous transcorre sense incidents, els dos ucrainians avançen molt ràpid pels estrets meandres i en Joan i jo els seguim a una certa distància. A la base del pou de 60m ens retrobem tots, aprofitarem per muntar un passamà i reassegurarem la instal.lació del següent pou. Seguint avall arribem de seguida al punt on ens varem quedar el darrer cop. Es un pou curt d’uns 10 metres, però té una corda molt malmesa que s’aguanta per dos spits molt rovellats, realment fa por. L’Andriy ha tallat un tros sobrant de corda de mes amunt i la vol fer servir per substituir la que hi ha aquí. Traiem el taladro però de seguida veiem que no farem massa feina. No podem posar spits perquè els espitadors son al fons, i tampoc podem posar parabolts per que no tenim la clau adequada. Substituir la corda sense canviar els ancoratges no te sentit, així que decidim deixar la feina pel proper dia i seguim avall.
olt estret i profund on no hi ha cap corda instal•lada, ens pregunta als demés si veiem algun lloc on pot continuar, però no, ha de ser per allí. M’atanso al punt en qüestió i veig que allò te molt mala pinta, ens trobem en un meandre desfondat que ens obliga a estar en constant oposició, sense cap mena d’assegurança i a sobre el camí tira avall per un pou d’uns 10 metres que s’ha de baixar... desgrimpant? Dic que no pot ser, si s’ha de baixar per allí caldrà posar una corda. En Christian es disposa a baixar. Tot just fa l’intent quan crida – ¡Ya he encontrado el camino! – Els demés no entenem res però veiem que desapareix entre la roca.
stretor del pou llarg, així que em disposo a baixar.
Agafo el sac, la màrfega i la càmera de vídeo i pujo pel petit caminet que condueix a la casa. Es tracta d’una barraca en no gaires bones condicions, plena de pols, però que servirà per a passar una nit. Al pis de baix una taula amb espelmes i una mica de menjar. Al pis superior unes fustes a terra i prou. Posem tots els sacs alineats i baixem a fer un petit ressopó. Nomes entrar em trobo amb una ampolla de cervesa a cada mà. Quin ressopó!
Afortunadament no triguen a arribar reforços, son en Jaume, l’Evaristo, en Christian, l’Edu, la Consol, i en Jordi M. Tots ells de l’Espeleoclub. Sota el sol abrasador la feina comença a avançar.
Tots els farcells de saques estan preparats. Arriba l’helicòpter i amb 4 viatges es puja tot el material. En el darrer viatge en Jaume pujarà a la cabina juntament amb els ous, la meva càmera de vídeo i més material sensible. Serà l’únic que es podrà estalviar la caminada. Amb la feina feta és hora de menjar una mica i disposar-nos a emprendre la pujada. El cel s’ha ennuvolat i ens preocupa que acabi plovent, serà qüestió de no perdre el temps.
Per menys de 90€ es pot aconseguir un kit com aquest format per una placa fotovoltaica, una bateria de plom de 12V, i un inversor de corrent continu-altern. La placa carrega la bateria de 12V i posteriorment amb aquesta bateria podem carregar o fer funcionar qualsevol aparell a 220V que no superi la potencia que pot assumir la bateria i/o l'inversor. Un dia sencer assolellat ens permet carregar una bateria buida. Mòbils, piles de tota mena i ordinadors portàtils poden connectar-se sense problema.
Com a objectiu personal tenia la intenció de realitzar un documental sobre aquestes exploracions. Tot i la duresa de les condicions s'han gravat més de 5 hores de vídeo en alta definició, des de com s’explora dins la cavitat fins a les tasques mes quotidianes del campament. En les properes setmanes començarà l’edició de tot aquest material.
A finals de Juliol tots els grups espeleològics es troben amb els preparatius de les seves campanyes. Un any més s’invertiran esforços físics i econòmics a explorar racons inhòspits i desconeguts de la nostra geografia, aquesta ha estat una tasca mai prou reconeguda.
Amb l’objectiu de realitzar una producció durant aquest estiu, fa unes setmanes es van realitzar unes proves de gravació en alta definició a la Grallera Gran del Corralot. L’objectiu era estudiar les dificultats que puguin sorgir utilitzant aquest format, així com identificar totes les necessitats específiques que pot necessitar un equip per poder gravar a grans profunditats o en determinades cavitats amb la màxima qualitat.
