Espeleologia a les Rocoses (2a part)

Viatge

Un cotxe tipus pick up s’atura davant de la casa, és en Jesse, en Nick i la Iulia que venen a recollir-me. La part de darrera va totalment plena i m’afanyo a carregar la motxilla i un parell de paquets més.

Lamentablement una inesperada vaga del servei de correus, ha provocat que el meu equip d’espeleo provinent de Barcelona quedi bloquejat en algun lloc de Canadà, així que em veig obligat a resignar-me i desitjar poder fer alguna visita subterrània durant el cap de setmana.

Fetes les salutacions inicials, enfilem l’autopista en direcció Sud cap a Crowsnest Pass. Jesse es el president del club, un tipus ros i inquiet que no deu superar la trentena. En Nick es un personatge curiós que, segons diu, fa espeleo cada dia, ja que fa de guia per a turistes en una cova a Canmore. La Iulia es una romanesa instal•lada a Calgary, a l’igual que jo, porta una llarga temporada sense activitat i esta entusiasmada per la sortida.

Com és habitual en l’espeleo, el cotxe va a ple a vessar, les coses del darrere van sense lligar i a cada sot no puc evitar mirar si la meva motxilla encara hi és. En Jesse porta tota mena de material per a la sortida, corrdes, tendes, un munt de cervesa i... fins hi tot un microones.

Crowsnest Pass

Crowsnest Pass és un dels pocs passos naturals a través de les Rocoses Canadenques, les quals formen una muralla amb cims que arriben als 4000 m. Es troba situat a l’extrem sud-oest d’Alberta i fa frontera amb la Columbia Britànica. Aquest pas també és un dels que té menys alçada: 1100 metres. I per tant resulta un punt estratègic de comunicacions i transport.

Aquest indret també és famós per dos esdeveniments històrics que va ntenir lloc el segle passat. El primer es un del accidents miners més greus de la història, ocorregut el 1914 al complex miner de Hillcrest mine, on una explosió va acabar amb la vida de 189 miners deixant la població de Hillcrest amb un 20% menys de població. Tot i la gravetat d’aquest accident però, va quedar ràpidament apartat de l’actualitat degut a l’inici de la primera guerra mundial.

El segon esdeveniment, ocorregut el 1903 i també amb tràgiques conseqüències, no deixa de ser espectacular. Es tracta de la Frank Slide (l’esllavissada de Frank) i consisteix en el desmoronament de part d’una muntanya damunt la vall. Aquest fenomen natural es va produir per l’estat inestable de la muntanya, unes condicions climatològiques adverses i la continua activitat minera que excavava els dipòsits de carbó de l’interior.

L’esllavissada va provocar que 90 milions de tones de roca es precipitessin en 60 segons cap a la vall, cobrint 3 quilòmetres quadrats de la vall, sepultant part de la població de Frank i destrossant per complet tota la infraestructura minera.

El fenomen es encara ben visible avui dia, i resulta francament espectacular creuar el lloc dels fets i comprovar la magnitud de la destrossa. La Turtle mountain o muntanya tortuga per la forma que té, encara és inestable i no descarten que una esllavissada semblant es pugui repetir en el futur.

Llac Crowsnest

Ben a la vora del llac Crowsnest es troba el lloc d’acampada del club. Arribem quan comença a fer-se fosc i el primer que veiem es un grup de gent al voltant d’una foguera, imatge que ja forces anys que no veiem a Catalunya.

Es moment de salutacions i presentacions, per tots ells soc el “spanish guy” (El noi espanyol). Son gairebé les 11 i encara i ha llum, aprofito per a plantar la tenda sota un vent glaçat, no devem estar a més de 5º. La tenda no té piquetes i en Jesse s’afanya a lligar-la a un arbust, mentrestant jo m’afanyo a buscar pedres ben grosses.

Un cop estem instal.lats l’activitat retorna al foc, en Jesse treu uns trossos de carn i es posa a fer-la a la brasa, la cervesa corre i no es triga massa a veure la gent contenta. Fa fred i tothom s’acosta a les flames tot donant voltes com un pollastre a l’ast, es hora d’anar a dormir.

Començant el dia

El dia es assolellat, però el vent glaçat continua, tothom es va aixecant lentament, sembla que la cervesa del dia anterior està passant factura. Un esmorzar a base de bacon i temps per planificar l’activitat.

Les cavitats d’aquesta zona, a l’igual que la majoria a Canadà no son gaire grans. Les propostes son variades però sembla que pren força un avenc anomenat Red October (Octubre roig).

Hi ha bastantes persones amb poca experiència i aquesta es una cavitat fàcil. Jo estic bastant desentrenat i tampoc vull realitzar cap gran esforç, així que ràpidament m’apunto al grup.
En Jesse m’ha proporcionat un mono deu talles mes grans que la meva i material per a fer l’exploració, finalment sembla podré fer un forat tot i la desafortunada vaga de correus.

Al nostre grup s’hi afegeixen més persones. Serem en Jeremy i en Gavin, com a membres experimentats, la Iulia, la Cristina i la Catherine, com a persones novelles, la Bàrbara una Hongaresa amb experiència, i jo com l’arreplegat de torn.

Així doncs deixem enrere el campament i comencem l’aproximació cap a l’avenc... Que està a tan sols... 2 hores!

Continuarà...

0 comentaris: