Campanya Arañonera 2010 (3)

Continuació - 3a Part.

L'S7

L’exploració anterior ens va deixar forces caps sense lligar, així que avui entrarà un nou equip per tal de continuar la tasca de desobstrucció. Per la meva part acompanyaré en Jaume i en Quim en una interessant visita a l’S7, cavitat que l’equip Lituà va estar explorant l’any anterior.

L’objectiu de la visita es realitzar un estudi sobre la gran quantitat d’ossos que hi ha a la base d’un dels pous, i que han arribat de manera incomprensible.

L’S7 es troba al peu d’una de les cingleres de la serra, en una zona abrupte i força inaccessible, la cavitat es força complexa i formada per nombroses boques de diferents mides. Nosaltres ens escolarem per una entrada secundaria accedint a unes galeries poc visitades, doncs no son les utilitzades per baixar a grans profunditats. Després de superar varies gateres i un petit ressalt ens trobem davant un pou ample de 30 metres.

La base del pou es un veritable cementiri animal, per tota la base i sota de grans blocs hi ha tot tipus d’ossos, generalment d’ós, i cabra. Poden tenir centenars d’anys d’antiguitat.

Però el més curiós de tot plegat és com han arribat aquí. Per començar el pou no té cap sortida a l’exterior, es més, hem hagut de passar per estretes galeries i algun ressalt per arribar-hi. I segon, suposant que la boca hagués quedat tancada amb els anys, tampoc té gaire sentit que hi trobem les restes de fins a 7 exemplars d’ós. Tot un misteri.

En Quim, que té amplis coneixements de paleontologia, examina curosament les restes identificant amb notable rapidesa de quina part i animal es tracta. A part dels óssos també identifica un parell de cabres i un linx. No sabem l’antiguitat que tenen, ni com han arribat, però sorgeix una interessant conversació amb diferents hipòtesis, prenent més força la versió de que es tractava d’una trampa natural per als animals que, d’alguna manera es veien precipitats a l’abisme. Amb els anys la morfologia de la cavitat va canviar obstruint-se la entrada i deixant sepultats els animals.

Aquest tipus de troballes resulten interessantíssimes en totes les expedicions, no sols pel valor històric que aporten sinó pel fet donar un toc distint a les inertes i de vegades monòtones cavitats, veiem que no som els primers que passem per aquí i com alguns altres no han tingut tanta sort...

Herbes de tot tipus

Una inesperada indisposició m’ha deixat uns dies sense fer espeleologia. Durant aquest temps un equip ha seguit treballant a l’Avenc de la Tartera arribant al fons i finalitzant la topografia. Sembla ser que la cavitat és molt a prop de les galeries de l'S1, tanmateix la desobstrucció és una tasca faraònica que requerirà més temps del previst. L’esgotament del grup aconsella deixar aquest objectiu per una nova ocasió i dedicar els dies següents a explorar altres cavitats.

Durant aquest breu descans aprofitem per a fer una visita a Broto i comprar alguns queviures que ens manquen. Un cop al campament i amb les forces recuperades serà el moment de plantejar un nou objectiu.

Les experiències dels darrers dies ens han fet oblidar completament el grup d’ucraïnesos, els quals porten gairebé una setmana a l’interior de l’S1. Tot i que es troben dins el termini previst d’exploració, no podem evitar certa preocupació per la manca de notícies, la impossibilitat de comunicar-se amb ells dona peu a especulacions diverses sobre com els hi aniran les exploracions i quines condicions s’hauran trobat.

Aquest fet fa pensar en la possibilitat d’utilitzar en un futur pròxim, algun sistema de comunicació tipus Nicola.

Deixant de banda aquestes preocupacions dediquem el següent dia a realitzar prospeccions per l’exterior i visitar les coves que s’aprecien a l’altre banda de la vall. Durant aquesta prospecció descobrim dos nous forats, que inexplicablement no havien estat detectats abans, suposem degut a la variació de la distribució de la neu que ha permès que es destapessin les boques. Sense dubte es tracta d’una gran troballa que caldrà dedicar-hi temps pròximament.

De tornada al campament ens trobem amb la sorpresa que els Ucraïnesos han començat a sortir. La primera en fer-ho ha estat la Katya, qui li hem posat l’apropiat mot de “Campiona del món”, no sols per què és una veritable màquina de fer espeleo, sinó per que literalment és la campiona del món de TPV. Ha sortit de -1000 duent 2 saques en sols 6 hores! Ja ens ha advertit que pot ser que els demés en triguin 6 més... sense comentaris.

A les 6 de la tarda apareixen al capdamunt de la tartera la Nastya i l’Andriy, amb un aspecte monocromàtic i símptomes de cansament, no és per menys. En Jaume els espera amb uns sucs de taronja que accepten immediatament. Afortunadament l’exploració ha sortit bé i tots van retornant mica a mica.

No serà fins les 10 de la nit que apareixeran la resta de components, en Sergei, la Jula, i els dos Yura. Tots arriben amb evidents mostres de cansament i deshidratació, uns minuts de descans i el suport del grup fan que s’alegrin d’estar altre cop tots reunits. No podem evitar fer la pregunta de si tornaran a entrar, sota una rialla fan entendre que de moment... descansaran.

Continuarà...