Campanya Arañonera 2010 (2)

Continuació: 2a Part

Baixant a 1000


L’aiguat del dia anterior ens ha deixat la roba totalment mullada, pel que alguns no farem cap activitat avui. L’equip d’Ucraïna començarà el descens cap a l’S1, el seu objectiu es estar a dins una setmana per poder arribar a les puntes del sistema.

Per altra banda un equip format per en Roger, l’Alex i el Jordi M, aniran a explorar un forat que hi ha uns 400 metres a l'oest del campament. Aquesta cavitat, l’avenc de la tartera, ja va ser explorada en visites anteriors i es té un esquema de la topografia, però cal realitzar-ne una de nova. A més es creu que podria connectar amb les galeries del sistema, i podria ser un accés més fàcil que canviaria tota la dinàmica de les exploracions.

Tot i que no entrarem, acompanyem l’equip fins a la boca del forat, ubicat a la base d’una tartera en un terreny bastant accidentat. Segons expliquen, van haver de retirar blocs molt grans que impedien l’accés, donant com a resultat una boca estreta, com les tantes altres del sistema.

Cap a mitja tarda els components que han baixat a l’avenc arriben de nou al campament. Sembla ser que han baixat uns 100 metres de pous, fins que s’ha acabat la corda, pel que expliquen la cavitat es força complexa, tenint algun pas complicat per la seva estretor, sembla ser que han trobat una galeria que presumiblement podria connectar amb les galeries de l'S1 on ja es deuen trobar els Ucraïnesos.

Tots tres destaquen la duresa de la cavitat i les nombroses lloses esmolades que hi ha, dos d’ells han tornat amb el mono esquinçat.


L’avenc de la Tartera

Avui toca al nostre equip baixar a l’avenc de la tartera i continuar les exploracions. Per evitar col•lapses hem programat 3 equips. El primer equip el formarem el Jordi M i jo, i la nostra tasca serà instal•lar la cavitat fins al fons, i modificar la instal•lació realitzada el dia anterior amb estil “equip de punta”, per adaptar-la als criteris de seguretat que preferim. Darrere nostre entraran en Julio i l’Alex, amb l’objectiu de desobstruir la galeria hipotètica de la connexió. I finalment el 3r equip el formaran en Christian i el Jordi B, per aixecar la topografia de la cavitat.

Per arribar a la boca cal dirigir-se en direcció oest des del campament fins al peu de les tarteres que coronen la vall, l’entrada està bastant amagada, difícil de trobar fins hi tot havent estat abans.

Un cop preparats em disposo a encapçalar el descens. L’accés es força enfangat i de seguida s’obre un pou no massa ample pel que cauen pedres amb notable facilitat. La temperatura es molt baixa i en alguns punts hi ha corrent d’aire. Els primers pous són bastant estrets però de progressió còmode, darrere meu baixa en Jordi M. hem d’anar amb molta cura de no tirar pedres. Sobre la marxa anem refent la instal•lació, escurçant combes i afegint fraccionaments. Finalment arribem a una saleta on l’avenc canvia d’estructura radicalment.

A partir d’aquí comença un tram d’estretors i desgrimpades entre blocs, es tracta d’un pas força selectiu en que hom té que prendre’s en calma. Per tot arreu es veuen lleixes esmolades de roca per les que ens hi veiem obligats a arrossegar-nos-hi, ara entenc com en Roger es va estripar el mono.

Superat aquest penós tram arribem a una nova vertical que no deu superar els 20 metres, aquest cop però entra en joc l’aigua, que goteja constantment per on baixa la corda, això implica quedar ben xop, cosa que em garanteix una incòmode continuïtat de l’exploració.

A la base d’aquest pou veig que he de refer la capçalera del següent, certament es tracta d’un muntatge molt precari aguantat per un sol spit. En Jordi M. em va guiant, doncs ell va explorar la cavitat el dia abans, tanmateix s’està fent un embolic amb les profunditats dels pous, constato que no en té ni idea i decideixo utilitzar la meva intuïció (no més fiable) en la instal•lació de l’avenc.

El maleït mosquetó de la capçalera no s’obre, en Jordi m’ajuda a obrir-lo passant al davant, entenc que baixarà però em cedeix el lloc de nou, ens fem un embolic, ara no sabem fins on arriba la corda... espero no haver de fer nusos. Amb tot l’enrenou els demés companys ja ens han atrapat i esperen el seu torn. Segueixo avall.

Ara l’avenc adquireix majors dimensions, els pous, còmodes, tenen aspecte de cavitat activa, com els que podem trobar a les parts baixes del S1. Amb tot això arribo a un altre capçalera semblant a l’anterior, ara sembla que en Jordi M ja recorda on es troba. En aquest punt la corda no arriba ala fons.

Superant la estretor de la capçalera davallo fins a una replà on comença el segon tram. Canvi de corda i cap avall, observo la corda prèvia i el fet que no haguessin fet cap nus a la punta, menys mal que no he baixat per aquella.

Em trobo a la sala més gran de tot l’avenc, el soroll d’aigua es constant i hi cau una lleu cascada. En Jordi baixa darrere meu i ens disposem a esperar la resta de gent, ens anaven trepitjant els talons. En Jordi B es al replà quan en Christian diu que vol llençar un bloc inestable, constatem que es tracta d’una operació molt perillosa, ja que podria malmetre la corda instal•lada o en el pitjor dels casos fer mal a algú dels que estem allà baix, tot hi així decideix seguir endavant. En Jordi M i jo avancem galeria avall per protegir-nos de la possible caiguda, mentre en Jordi B, que està en un fraccionament no les té totes clares.

Cauen diverses pedres. Silenci. Cauen més pedres... Sembla que no acaba mai. Què fa?
Al cap d’uns moments d’incertesa la zona esta assegurada, no ha tirat el bloc, sinó que l’ha retirat de la zona de perill. Tots respirem tranquils i aprofito per menjar una mica.

Minuts més tard ens hem reunit quatre components a la base del pou. En Julio i l’Alex s’han desviat a la galeria on volen de desobstruir, i els membres restants mirem la possible continuïtat de la cavitat tot seguint el corrent d'aire. Ens trobem en un caos de blocs, la continuació es per un meandre estret de forma irregular. Negociem un canvi de papers, ara en Christian anirà amb en Jordi M i jo faré la topo amb en Jordi B. Amb tot això em venen unes ganes desesperades d’anar de ventre, s’està complicant la cosa...

Uns moments d’incertesa i la dificultat del pas que segueix fan que en Christian es faci enrere en la seva decisió de continuar. Jo decideixo quedar-me amb ell, el meu problema gàstric continua vigent. Perdem de vista els dos Jordis i ens disposem a esperar, quan tinguem fred iniciarem l’ascens.

Al cap d’una hora els Jordis tornen, no han avançat gaire degut a la dificultat del forat i la manca de material, caldrà tornar. Decidim tirar amunt, acció que emprenc com un llamp a punt de fer-m’ho tot a sobre...

Continuarà.

1 comentaris:

Christian López ha dit...

jajajajaja me encanta ser el protagonista de cosas xungas como tirar una piedra con misterio. jaja.
Un saludo marc

Christian