Il·luminant La Verna (2a part)

En el darrer post varem fer una introducció bàsica a d’il•luminació de les grans sales i la vam il•lustrar amb un vídeo de com es va dur a terme la il•luminació de la Verna el 2001.

Durant el temps en que tots els llums eren encesos era possible, a ull nu, veure completament la bòveda de la sala i fer-se una idea exacta de les dimensions. En canvi a vista de càmera es feia molt més difícil percebre els mateixos detalls.
Els focus van ser canviats de lloc en nombroses ocasions per reforçar alguns punts en que es prenien imatges, però el terreny irregular i la limitació dels cables feia que no fos gens fàcil la ubicació. El plà general de tota la sala des de baix, permet fer-se una idea de les dimensions, però era fosc i no es veia el fons tot hi tenir un llum de 2KW a dalt de tot!

Tot hi així aquests resultats no son gens dolents si tenim en compte els mitjans en que es comptava.

Altres opcions

Si avui dia haguéssim d’il•luminar la Verna segurament utilitzariem un altre sistema que l'utilitzat el 2001. Primer de tot es tractaria d’evitar el transport de pesos pesats. El generador necessitava 4 persones que s’anaven rellevant i això significava un gran contratemps, un altre problema eren les llargues esteses de cables i connexions.

Una de les solucions a aquests problemes utilitzar un sistema de varis generadors petits enlloc d’un de general. Això permetria ubicar els punts de llum mes separats sense haver de utilitzar llargs cables. A més els generadors, al ser mes petits podrien ser transportats amb més facilitat.

Un altre aspecte a tenir en compte es el tipus de llum. Els focus halògens empleats (anomenats quarsos) tenen un consum molt elevat d’energia. Avui en dia amb la revolució led, estan començant a aparèixer solucions de panells de llum amb potència considerable i baix consum. També podem utilitzar altres tipus de focus o bombetes de baix consum per optimitzar cada punt de llum.

Tanmateix utilitzant el sistema que sigui, el resultat difícilment serà el d’una sala totalment plena de llum, sinó que més aviat serà un mosaic de punts de llum, que més o menys intueixen el gran volum. Evidentment, per aconseguir una il•luminació realment “completa” de la sala, requeriríem de la infraestructura d’il•luminació d’un estadi.

Altres casos

Bé, espero que tot aquest recull d’observacions pugui servir per a qui es vulgui aventurar en una il•luminació d’aquestes característiques. Conscient que segurament m'he deixat moltes coses al tinter, no vull acabar sense citar el reportatge que va fer una televisió japonesa en unes cavitats de Malàisia en el que s’il•lumina una sala de grans dimensions utilitzant un generador exterior i una estesa de cables considerable. El vídeo titulat: Malasya The Mistery of the Great Cave, es un llarg documental en que es realitzen diferents exploracions per uns espeleòlegs asiàtics. En la part final ens ensenyen amb tot tipus de detall com porten a terme la il•luminació.
Es resultat es prou bo, tot i que a l’utilitzar llums de faroles de carrer tota la sala adquireix un to verdós.


Per acabar us mostrarem un petit vídeo realitzat fa 2 anys durant una visita al Barrenc de pla de Perillós. Mitjançant un petit generador i un focus es va il•luminar part de la sala, aquesta es una mostra de que de vegades tampoc calen grans infraestructures per aconseguir resultats interessants. En aquesta exploració hi van participar membres de l’ERE-AEC i el GES-CMT




1 comentaris:

jordi ha dit...

La questio de la illuminacio de la verna es quelcom allo mes complexa
La singularitat de la pedra de dolomies foscas li fan que encara que es poses molts wats de llums no se aconseguisin els resultats desitjats
Els colors foscos mes si son naturals es mentgen la llum
En cas contrari a la caliça del perellos jurasica y de molt bon color blanc fa que si tinguesim els mateixos volums nesecitaries la mitat de potencia de l altre roca esmentada
Cordialment Jordi Coma