Il·luminant La Verna (1a part)

Aquesta famosa sala del sistema de la Pedra de Sant Martí, ha estat objecte en nombroses ocasions d’intents d’il•luminar-la completament per a realitzar fotografia.

Potser un dels intents més coneguts es el reportatge fotogràfic realitzat per Fèlix Àlabart, algunes anècdotes del qual ens va relatar en el passat “taller espeleocat” dedicat a la fotografia. A mida que la tecnologia ha anat avançant ha estat més fàcil la il•luminació de grans espais. Amb els flaixos actuals es poden aconseguir resultats espectaculars sense grans infraestructures.

De tota manera el tema d’aquest posteig no serà la fotografia de grans sales, sinó la gravació en vídeo a les grans sales. I el primer que ve a la ment, és que els potents flaixos no ens serviran per a res, ja que necessitem llum constant per a poder prendre imatges, i a sobre aquesta llum necessita (al igual que la fotografia) una mínima intensitat per a enregistrar les imatges correctament.

Una mica de teoria

Una càmera de vídeo convencional (PAL) captura la imatge a una velocitat de 25 fotogrames per segon, que són 50 camps per segon. En el vídeo cada fotograma es divideix en 2 camps, cada camp representa el 50% de la informació del fotograma i la informació no es correlativa sinó que es va alternant. El primer camp representa les línies senars del fotograma, i el segon les parells. Així quan el televisor “dibuixa” un fotograma, ens mostra cada vegada el 50% de la informació, la seqüència de mostreig seria la següent:

línies senars fotograma1 => línies parells fotograma 1 => línies senars fotograma 2 ... etc.

Aquest efecte es imperceptible per a l’ull humà, el qual barreja tota la informació de la pantalla donant la sensació d’imatges senceres. Aquest sistema de vídeo es va crear per a evitar la sensació de parpadeig que tenien les antigues teles de tubs. Tot i que avui dia esta superat, s’ha mantingut i es continua utilitzant, encara que els televisors moderns TFT utilitzen sistemes de desentrellaçat per mostrar una imatge més estable.

Aquesta breu introducció tècnica ens serveix per entendre que la velocitat d’obturació d’una càmera de vídeo és sempre de 50 vegades per segon, ja que, els camps es capturen per separat. Algunes càmeres de gama alta permeten modificar la velocitat d’obturació. A velocitat més alta les imatges ens quedaran menys borroses enfront els moviments ràpids, però necessitarem més llum. En canvi si baixem la velocitat per sota dels 50, disposarem de més lluminositat, però tot i tenir una obturació de 1/25 o 1/15, la nostra càmera continua gravant a 25fps, el que provoca un efecte estrany d’imatge moguda que va a cops.

Una altre opció es donar més sensiblitat a la càmera. Això es pot fer mitjançant controls interns de la càmera o en postproducció. Però no us espereu miracles, ja que en els equips domèstics de seguida apareix grà a la imatge i un lamentable efecte de artificialitat. A diferència de la fotografia, en la que podem treballar en formats d'alta qualitat com el RAW, en el vídeo sovint treballem en fitxers d'alta compressió (MPEG, AVCHD, DV) que ens limiten la quantitat de manipulacions que podrem realitzar sense que es vegi malament.

Així que tots els trucs que utilitzaríem en una càmera fotogràfica no ens serveixen per a res en el cas del vídeo. Per tant no ens queda altre remei que posar més llum a l’escena.

Posant llum

Il.luminar grans volums com La Verna no és possible sense la ajuda de generadors elèctrics, i això comporta traslladar pesats equips i fer grans esteses de cables i material en terrenys molt accidentats, el que en fa una tasca francament complicada.

El Maig de 2001 una expedició de 30 persones es disposaven a il.luminar la Verna, es tractava de rodar en video l’esmentada sala amb l’objectiu d’incloure les imatges dins el documental “Spelaion. La natura no s’acaba damunt la terra” que s’estava realitzant aleshores.

Per a dur a terme la fita es va preveure una potencia 4Kw de llums que s’alimentarien amb un generador de 5Kw i 200 metres de cable elèctric. La distribució de la potencia era amb 1 focus principal de 2Kw que es situà a la part superior de la sala (el mirador) i la resta, 2 de 1kw es situaren en diferents punts estratègics per donar la sensació de profunditat i magnitud. Una de les tasques més feixugues va ser la necessitat de traslladar el generador dins la cavitat, que juntament amb les inclemències meteorològiques va resultar-ne tota un odisea.

La gravació es va dur a terme amb una càmera SONY DSR-PD150, una de les més lleugeres i lluminoses de la gama professional del moment i en format DVCAM.

A continuació podeu visionar un extracte de “Així es va fer Spelaion” on es mostra com es va dur a terme la il.luminació explicat pels pròpis participants, a més s'han afegit algunes imatges inèdites.

En el proper capítol treurem les conclusions dels resultats que es van obtenir.




Si esteu interessats podeu visionar la versió sencera de “Així es va fer Spelaion” a aquesta adreça: http://video.google.com/videoplay?docid=-5178827761112836561#

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Referent a la iluminació de la Sala de la Verna, al 9 d'octubre de 2005 i dins de les XV jornades de la SEDECK fetes a Isaba (Nafarroa), vam iluminar la sala amb un grup electrogen portat a "braços" per membres del grup basc GAES de Bilbo, de tota manera a dins hi havia un altre grup electrogen "dels francesos" que no va fe falta engegar-ho. No se de quina potencia seria, pero va ser suficient perque en Adolfo Eraso ens pogues fer 4 centims de la geologia de la Sala de la Verna, eren ben visibles la cupula i la galeria penjada. La veritat es que va ser un privilegi el poguer veure tota la sala, ja que abans unicament hi havia foscor absoluta.
Actualment no se com estara el tema, ja que despres de les obres de la central subterranea, el accès esta restringit.

Enric Porcel

Marc Navarro ha dit...

Aquest generador que comentes ja hi era durant la exploració del 2001, i la veritat es que trobar-lo no va ser gaire alentador després de l'esforç de pujar-ne un. Semba ser que el generador pertanyia (o pertany) a l'ARSIP, i l'utilitzaven en les seves visites. Però encara que haguessim volgut no l'hauriem pogut engegar, ja que cada cop que els francesos marxaven li extreien una bugia per evitar-ne l'ús.
Desconec, també, la situació actual.

jordi ha dit...

En sembla a mi que si els generador es de 5Kw la llargada del cable 200 metres anb 1 kw es insuficient per contarestar la caiguda de tensio originada per la longitud del cable de 200 mtrs a no ser que la seccio del cable fos molt elevada

Marc Navarro ha dit...

El cable emprat tenia un gruix de 10mm. I estava repartit en els següents trams: 3 de 50m i 2 de 25. La distància més llarga de cable va ser de 100m ja que del generador sortien 3 cables.